Donde estabas entonces...

Tocava recuperar-se després de la dura derrota de la setmana anterior però la situació s'ha presentat difícil des de bon matí ja que es confirmava que no anàvem a tindre porter: César tenia partit a Calp amb el Dénia, i Juanvi, que estava malalt, no es recuperava. No hi havia altra solució que posar a un jugador a la porteria i s'ha recorregut a Antonio "Guaita" que ja havia parat en l'amistós de Nadal contra el Bar Plaça, on no va rebre cap gol. Pel que respectava als jugadors de camp tornaven Jose Llagaria i Xavi; mentre que Felipe, per estudis, i Verdú, per pilota, eren baixa, a més de les habituals baixes de Batiste i Roberto. Javi que estava vestit de curt decidia també descartar-se i ser ell l'encarregat de fer els canvis com ja ha fet altres temporades. Finalment estaven Antonio, Dario, Jordi, Jose, Marcos, Menacho, Xavi i Ximo.

El partit començava amb un Capicua dominador que eixia clarament a per el partit des del primer minut, mentre el Bar l'Almàssera començava un poc desconcertat encara que prompte ha entrat al partit. El plantejament era clar, hi havia que defendre com mai ja que sabíem del gran perill ofensiu del rival; a més, Antonio ha remarcat algunes jugades que havíem de tindre en compte ja que ell els havia guanyat (no al Capicua, sinó a un equip amb molts integrants del Capicua) la setmana anterior a la lliga de Denia amb el seu altre equip, el Beniarbeig. Així el Bar l'Almàssera ha defensat bé però sense oblidar tampoc l'atac. Els dos equips disposarien d'ocasions en la 1ª part, però sense arribar a aconseguir el gol en els primers minuts. Antonio ha fet bones intervencions evitant en tot moment el gol rival. I finalment els que hem aconseguit el gol hem sigut nosaltres: Jordi recupera un baló, se'n va d'un rival regatejant-lo i li passa el baló a Marcos que sense pensar-ho la controla i ajusta el baló al pal amb un bon tir que suposava l'1 a 0. Després d'això el Capicua s'ha volcat més a l'atac, però l'Almàssera es sentia còmode i disposava també de bones ocasions. El marcador, però, ja no canviaria.

Al descans Javi ha buscat la calma i ha comentat que era el que realment importava: que no ens marcaren. Ho tenia clar, la feina de marcar estava feta i no havíem de tornar-nos bojos atacant, ja que això podia suposar el gol dels rivals en un descuido. No obstant això, tampoc era bo donar tota la iniciativa al rival i calia seguir jugant a l'atac i tindre també el baló. Finalment s'han fet les dos coses: defendre molt bé i jugar la pilota quan la tinguerem. Com en la primera part, els dos equips han jugat de tu a tu, però seria el Bar l'Almàssera el que tornaria a marcar: contra perfecta entre Jose, Dario i Xavi que es passen el baló fins arribar a la porteria rival; una vegada allí Xavi no s'ho pensa i en compte de tirar es regateja al porter i marcar a plaer el 2 a 0. Poc després una nova gran jugada, aquesta vegada amb participació dels 4 que estaven dins del camp: Marcos, Jose, Jordi i Dario que acabaria posant el 3 a 0 amb un gol de Dario per tot l'escaire. Pareixia fet, però el Capicua retallava distàncies immediatament, en la jugada posterior, després de pillar a l'Almàssera un poc dormit i confiat després del gol. A falta de 6 minuts, el Capicua demanava temps mort i decidia posar porter-jugador per tal de recurtar distàncies; Javi, però, s'adonava del que anava a passar i mentalitzava a l'equip per a la defensa a ultrança jugant contra 5 jugadors; així s'han encarregat Jose, Marcos, Dario i Jordi de tal feina, i com no Antonio baix dels pals que no s'ho pensava i desviava tots els balons. El Capicua no podia travessar la defensa de l'Almàssera, i quan ho feïa, allí estava Antonio, amb tanta intensitat que quasi s'emporta la porteria darrere en una de les parades que ha fet. Ja al final Jordi recuperava un baló més i marcava el 4 a 1 des del nostre propi camp posant així un gran final al partidàs que ha fet avui. 

Tots sabien que ens jugàvem i com havíem de jugar, i tots han fet un gran partit. Vist ara des de la distància, és molt millor haver perdut la setmana passada que fer-ho avui, ja que avui jugàvem contra un rival directe i el valor dels punts era doble: sumar-ne tres i que els contraris no sumaren. Mai ve bé perdre, mai es voldria perdre, però si alguna volta ha de passar més val que no siga contra un rival directe. La Lliga continua estant molt lluny amb un Racó de Baco a 6 punts (amb un partit més que nosaltres) i un Vall de Laguar a 3 punts (amb un partit menys que nosaltres); però avui l'equip ha demostrat que sap sobrepondre's als durs colps. Avui l'equip ha tornat a ser el que era quan més l'han necessitat.