El títol de sabor agredolç va referit a les dos últimes jornades, que ens enfrontaren a dos dels principals favorits a guanyar la lliga regular de la 1ª volta. L'Almàssera ja havia guanyat a un dels favorits, al Bar Poligono, en un gran partit disputat fa uns mesos; un partit que va fer crèixer les expectatives dels de Tormos, i que donava a pensar que es podia quedar entre els 5 o 6 primers de primera. En aquestes dos semanes, tocaven els altres dos candidats, el Seguí Energia Solar i el Bar Balbino.
Com es pot vore en el títol, el sabor agredolç és perquè s'ha aconseguit una victòria i una derrota. En el 1er partit que ens va enfrontar al Seguí es va aconseguir una gran victòria, amb remuntada incluida. El partit va acabar amb un 7 a 5 a favor de l'Almàssera, amb un gran protagonisme de Dario. Aquest partit portava bons records per als de Tormos, ja que era un rival contra el qual s'havia aconseguit el primer títol per a aquest equip, amb la victòria en el Trofeu Sabatera, després també, d'haver disputat la primera final important, amb el trofeu de la Copa en joc front al mateix rival, amb victòria del Seguí, que va aconseguir el doblet. En aquest partit, les forces es presentaven igualades, amb pocs punts de diferència entre els dos rivals. El partit també enfrontava als dos millors golejadors de la lliga de Pego, amb Boluda que superava ja els 40 gols, seguit de Dario amb 30. En el partit va començar guanyant l'Almàssera, encara que poc va durar l'alegria ja que el Seguí va remuntar en la 1ª part. En el descans, la cosa pareixia prou perduda, però l'equip no es va afonar, i va aconseguir una gran remuntada. Dario va ser el gran protagonista del partit amb 5 dianes, però també cal destacar el gran paper de Ivan, que una vegada més va tornar a marcar contra el Seguí, convertint-se en un dels malsons d'aquest equip. L'altre gol de l'Almàssera va ser obra de Marc, que ja ens té acostumats a fer grans jugades i grans gols en els partits més importants, demostrant la seva gran qualitat.
Per un altre costat, aquesta setmana s'ha disputat el partit contra el Balbino, en un partit en el qual podrien haver canviat les coses en la lliga amb el liderat en joc. No ha sigut així, i el Balbino ha eixit vencedor, aguantant el primer lloc, encara que no de manera definitiva, ja que si el Bar Poligono aconseguix la victòria contra la Pato es situa a dos punts, a falta de 3 jornades. El partit ha sigut molt extrany, ja que ha sigut un partit bastant roïn per part dels jugadors de l'Almàssera que no han demostrat tot el seu potencial. La primera part s'ha acabat amb un 1 a 0 a favor del Balbino, amb molt poques ocasions per a l'Almàssera. El parit pareixia que quedaria igualat, no obstant en un gran mal inici dels de Tormos en la 2ª part s'ha acabat perdent el partit. No es pretén llevar mèrits al Balbino, però en 4 arribades ha marcat 3 gols amb molta sort, i poc d'encert per part de l'Almàssera. Encara faltaven 20 minuts, però la remontada era molt difícil. Dario retallava la distància amb un gran gol, i posteriorment hi hagueren unes quantes jugades en les quals l'Almàssera havera pogut fer algun gol més, amb dos gols fantasmes: un de Dario que després de pegar en Robles que avui estava de porter, pega en el travessany i pareix que entre; i l'altre de Nilo que amb una gran falta pega en els dos pals, encara que no es veu gens clar si pega primer en el pal de dins o en el de fòra. El partit s'acabaria amb 4 a 1 a favor dels locals de Pego, que també cal dir que van jugar molt bé, amb un futbet esplèndid que demostra el seu primer lloc en la lliga.
Fóra de la lluita per la lliga, l'objectiu de l'Almàssera és el de quedar entre els quatre primers per a disputar la prèvia del campionat d'Espanya. Ara queden tres partits difícils, començant per el pròxim partit front a l'Ivansa, un equip contra el qual ja hem jugat dues vegades l'any passat, amb un empat i una victòria. Sabem que el partit no serà gens fàcil, ja que el rival és un dels millors equips defensivament, i a més està lluitant per jugar en primera.
Per acabar, dir també que encara que l'Almàssera ja no puga guanyar la lliga regular, el paper ha sigut molt digne, tinguent aguesta possiblitat fins la jornada 16, cosa impensable en el principi de la temporada. Demostrant a tots que s'ha convertit en un important rival, per molt que es busquen excuses davant les victòries dels de Tormos.
Páginas
Palmarés:
2010:Trofeu Sabatera, 2º Classificat lliga divisió de plata, Subcampió Copa Vila de Pego, 1º Classificat 24h equip local de Pego, Trofeu Màxim Golejador
2011:Subcampió lliga Divisió d'Honor 2011, 4rt classificat lliga regular 2011.
2012: Campió de Copa Vila de Pego, Campió del Trofeu Sabatera, Trofeu Màxim Golejador, Millor Jugador de Copa
2013: Subcampió 24 hores Orba
2011:Subcampió lliga Divisió d'Honor 2011, 4rt classificat lliga regular 2011.
2012: Campió de Copa Vila de Pego, Campió del Trofeu Sabatera, Trofeu Màxim Golejador, Millor Jugador de Copa
2013: Subcampió 24 hores Orba
2014: Campió de la Copa Vila de Pego, Campió del Trofeu Sabatera
Puto Arbrit! i puto Balbino!
ResponderEliminarEl próximo partido irá la peña fullana y veran lo que es bueno!
Molt bona crònica Miguel, A guanyar la lliga de primera, vamos que podem equip!
ResponderEliminarForça almassera!
ResponderEliminar