L'EXCÉS DE CONFIANÇA S'ACABA PAGANT

Pensàvem en una victòria abultada i molt fàcil en el derbi contra la Banda d'Orba; però les coses no són sempre com es pensen, i l'excés de confiança s'acaba pagant. Està clar que no es pot eixir a un partit pensant que ja el tens guanyat, i molt menys encara pensant que vas a golejar exageradament.

La Banda d'Orba venia de ser golejada per la Vall de Laguar per 11-1, i nosaltres en el primer partit havíem golejat 8-1. Però cada partit és un món: així, la Banda havia sigut golejat contra Laguar, però jugant sols amb 5 jugadors; mentre que l'Almàssera havíem golejat en el primer partit amb un gran acert de cara a porta. Les coses però no es donaren de la mateixa manera: la Banda es presentava amb la major part de l'equip i canvis més que suficients, i a més amb una gran motivació; i l'Almàssera com ja he dit amb un excés de confiança.

El partit començava amb una dominació absoluta de l'Almàssera que era l'únic equip que jugava el baló, encara que les arribades a porta no es concretaven entre els 3 pals. Finalment, però, després d'unes quantes arribades, Xavi aconseguiria obrir el marcador. Pareixia que anava a començar la golejada, però, la Banda d'Orba amb la seva única jugada (baló dalt des de la porteria) aconseguia empatar. Saoret llançava el baló dalt, i César eixia però no mesurava bé l'altura del baló, deixant a Rosendo sol davant la porteria per a que marcara l'empat. Poc després, Llagaria tornava la tranquilitat, marcant el 2 a 1; i de seguida se n'anava del partit rumb a Ràfol. Amb 2 a 1, l'Almàssera seguia dominant, però seria la Banda d'Orba la que aconseguiria marcar en una jugada enredada, que acabava amb gol en pròpia porta. Era el 2 a 2, i amb eixe resultat s'arribava al descans.

En la mitja part es va quedar clar que no anava a donar-se una golejada, que havíem tingut massa confiança i que tocava baixar a la terra i jugar per a guanyar els 3 punts. Així, després de diverses jugades sense fortuna, Dario conseguia posar per davant a l'Almàssera; i poc després Xavi posava el 4 a 2 que donava la tranquilitat amb un bon llançament de falta. No obstant això, la tranquilitat durà poc. César se n'havia d'anar i tocava jugar sense porter. En eixos moments la Banda pensà que seria la seva, i cada baló que recuperava (normalment des de la porteria) anava directament dalt, on esperava Rosendo amb la seva altura, per intentar agafar els balons. En una d'eixes, Rosendo aconseguia desfer-se del marcatge i posava un perillós 4 a 3 a falta de 4 minuts. Eixe va ser el moment de clara reflexió, i de pensar que realment es podia perdre el partit (o empatar que hauria sigut el mateix). En 4 minuts l'Almàssera va desplegar el seu millor joc i sobretot el millor encert de cara a porta, acabant totes les jugades per evitar la contra ràpida. Així, Xavi posaria el 5 a 3, i posteriorment Felipe posava el definitiu 6 a 3.

Al final victòria molt merescuda, però molt inferior al que pensàvem als inicis del partit. L'equip haurà de pagar ara una dona de companyia a Marcos Canet, després de fer una aposta en la qual si no guanyaven per mes de 5 gols havien de pagar-li-la. Fora bromes, l'equip haurà de despertar ja que el pròxim diumenge s'enfronta al debutant però poderós equip denier Capicua - Autocesar Ford. Força Almàssera sempre!!!